Alguns fragments d'escultura dels segles XVI i XVII procedents de Poblet : Forment, Ramírez i els Grau / Damià Amorós Albareda, Joan Yeguas Gassó
Amorós Albareda, Damià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 253-264 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

Amb el present article volem intentar posar ordre a diversos fragments escultòrics procedents del Monestir de Poblet, conservats en diferents col·leccions -públiques i privades- de Catalunya i agrupar-les dins de les produccions de Damià Forment, Andreu Ramírez i la nissaga dels Grau.

Efímer i incert : els dissenys de la cavalcada de Vallfogona de Riucorb d'Antoni Gaudí. 1879 / Carmen Rodríguez Pedret
Rodríguez Pedret, Carmen


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 265-294 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

L'any 1961, el secretari d'Amics de Gaudí, Enric Casanelles, va adquirir quatre dibuixos d'Antoni Gaudí realitzats pel disseny d'una cavalcada que s'havia de celebrar el 1879 a Vallfogona de Riucorb com a part de l'homenatge al Rector de la parròquia, l'escriptor Francesch Vicens Garcia Ferrandis (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623). Com és sabut, la cavalcada no es va arribar celebrar i els dibuixos de l'arquitecte, pràcticament oblidats al llarg de vuitanta anys, van romandre en lloc desconegut dins un plec amb la següent anotació: "Los quatre carros de la cabalgata de Vallfogona de Riucorb per a celebrar lo centenari de D. Vicens García, conegut amb el nom de Rector de Vallfogona (original d'en Gaudí). 10 pesetas" Darrera els dibuixos de la cavalcada que, segons les cròniques,"va passar per l'ombra"1. hi ha el fracàs d'un homenatge marcat per la manca de previsió dels organitzadors i les desavinences entre els diferents sectors del catalanisme a l'entorn del moviment polític i cultural de La Renaixença, circumstàncies que també van distorsionar la idea que de l'esdeveniment s'havien fet els habitants de Vallfogona. En aquest article, repassem breument algunes d'aquestes circumstàncies abans de fixar l'atenció en les ressonàncies iconogràfiques del singular disseny de Gaudí.

Trones i litúrgia a les esglésies parroquials barroques de la Conca de Barberà / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 294-304 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Bibliografia.

A l'article es presenten algunes de les característiques de les trones de les esglésies parroquials del segle XVIII de l'actual Conca de Barberà recuperades a partir de les seves capitulacions notarials. Aquests documents reforcen el paper que les trones varen tenir com a altaveus ideològics, morals i polítics que varen desenvolupar en època moderna de cara als feligresos. La seva construcció, emplaçament i estètica es regia per unes determinades pautes estipulades, també, al Concili de Trento.

Joan Commeleran a Montblanc : el retaule de Sant Miquel (1949-1950) / Sebastià Sánchez Sauleda
Sánchez Sauleda, Sebastià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 305-326 (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

L'any 1947 es va iniciar la restauració de l'església de Sant Miquel de Montblanc. Entre les actuacions que s'hi van realitzar, a més d'intervenir en el teginat de l'edifici, cal destacar l'encàrrec d'un nou retaule dedicat a l'arcàngel per tal de decorar el presbiteri de l'església. L'obra va ser realitzada per Joan Commeleran i Carrera (1902-1992), pintor nascut a Barcelona i dedicat aleshores a la temàtica religiosa, que amb el seu estil inconfusible va crear una peça important dintre de l'art religiós català de mitjans del segle XX.

Villancets per a la professió de Clara Solsona de Josa al convent de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (1730) / Josep M. Salisi Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 327-344 (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí.

La música paralitúrgica, i en concret els villancets, ha format part de les distintes celebracions religioses, entre elles la presa dels vots, vel i la professió en les ordres eclesiàstiques. Els villancets dins d'aquestes celebracions donaven una clara mostra de la situació social i econòmica de les postulants a la vida comunitària, a la vegada, el text de les composicions esdevé una destacada referència a la figura i a la família de l'aspirant, així com també a la congregació a la que accedia.

Les Partitures de la col·lecció Gumersind Maseras i Ferré a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà / Núria Medrano i Torres
Medrano i Torres, Núria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 345-364 (Història de l'art) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí.

L'anàlisi de les partitures que han ingressat recentment a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB), i que s'han catalogat dins la Col·lecció de Gumersind Maseras i Ferré, permet aprofundir una mica més en l'estudi, el repertori i el funcionament d'algunes orquestres i orquestrines montblanquines, ampliant així el coneixement que en teníem fins al moment.

L'Obra de l'escultor Ramon Pericay Colomer a la Conca de Barberà / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 232-235 : il. (Història de l'art) 

Article sobre la figura de l'escultor empordanès Ramon Pericay, del qual en disposem de poques dades, no coneixem referències en els diccionaris d'artistes catalans.

Una Proposta de ruta turística i cultural per l'art mural d'Ismael Balanyà Moix a la Conca de Barberà / Cristina Climent i Garcia
Climent i Garcia, Cristina


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 236-277 : il. (Història de l'art) 

Amb motiu de del centenari del naixement de lïartista montblanquí Ismael Balanyà Moix, es fa un resum recopilatori del contingut de totes les publicacions que durant el 2021 sïhan sumat a lïhomenatge. També es proposa una original ruta turística per descobrir lïart mural del pintor, tant a Montblanc com a la resta de comarca, amb mapes i localitzacions actualitzades de les seues obres.

Joan Mestres Baixas (Sant Joan Despí, 1925-2013). Una vida dedicada al Pessebre / Ismael Porta i Balanyà
Porta i Balanyà, Ismael


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 278-293 : il. (Història de l'art) 

Joan Mestres i Baixas (1925-2013). És el nostre gran mestre pessebrista, degà ambaixador del pessebrisme europeu i català per excel·lència; amb diorames de pessebre escampats per Catalunya (sobretot a Montblanc), Espanya, Itàlia, Suïssa, Bèlgica i Alemanya. Els seus pessebres i diorames, es caracteritzen per una forta personalitat creativa, una exquisida qualitat artística, amb un segell i estil característic propis. Amb una fidelitat hiperrealista sorprenent, sobretot en la reproducció dels paisatges, en el domini dels colors, la il·luminació, les miniatures, els petits detalls més inversemblants, les aus,ramats de xais, ovelles o cabrits, fauna diversa i també en la realització de la seva pròpia vegetació. Assoleix un nivell tècnic i artístic molt elevat, de maduresa estilística, d'harmonia i d'expressivitat que difícilment es podrà superar.

L'Any Palau Ferré : panoràmica de les actuacions commemoratives del centenari de l'artista / Francesc Marco Palau
Marco Palau, Francesc


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 294-307 : il. (Història de l'art) 

El 2021 va ser declarat pel govern català com a Any Palau Ferré per homenatjar el centenari del naixement del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), la primera personalitat de la Conca de Barberà que rebia el reconeixement d'una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. Amb 20 exposicions temàtiques i 100 actes territorials. l'article és una selecció cronològica d'algunes de les principals actuacions de la commemoració, que va suposar un abans i un després en el llegat artístic i personal "del pintor que cremava els seus quadres".

Els Escultors Lluís i Francesc Bonifàs i Massó. El retaule major de l'església parroquial de Sarral (1774-1801) i altres notícies sobre la nissaga dels Bonifàs / Sofia Mata de la Cruz, Jordi París i Fortuny
Mata de la Cruz, Sofia


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 39 (2021) , p. 139-152 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Josep M. Vallès Martí i a Ismael Porta Balanyà.

El 1774 l'escultor Lluís Bonifàs i Massó va dissenyar el retaule major de l'església parroquial de Sarral, dedicat a Santa Maria Assumpta. De la part escultòrica se'n va encarregar el seu germà, Francesc Bonifàs i Massó. Però en 1801 un incendi fortuït va destruir l'obra. S'aporten també altres dades sobre la nissaga dels escultors Bonifàs, actius a Catalunya entre el segle XVII i l'inici del XIX.

La Dispersió del patrimoni artístic del castell de Solivella i la seva localització actual / Sebastià Sánchez Sauleda
Sánchez Sauleda, Sebastià


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 39 (2021) , p. 153-173 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Josep M. Vallès Martí i a Ismael Porta Balanyà.

A finals del segle XIX el castell de Solivella es trobava en franca decadència, un procés de destrucció que es va aturar l'any 1915. La seva lenta desaparició va anar. acompanyada de la dispersió de bona part del ric patrimoni artístic que atresorava al seu interior. Aquest estudi pretén resseguir el procés de destrucció i aportar noves informacions sobre la localització actual d'alguns elements que formaven part del recinte.

Lluís Domènech i Montaner: el seu viatge a la Conca de Barberà (febrer de 1893) / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 39 (2021) , p. 175-204 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Josep M. Vallès Martí i a Ismael Porta Balanyà.

Els elements mitològics provinents de la cultura grecollatina formen part de l'imaginari artístic del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), de qui el 2021 se celebra el centenari del seu naixement en una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. Així aquest estudi és una primera aproximació que ens ofereix una panoràmica de les obres de temàtica mitològica que l'artista va crear al llarg de la seva trajectòria, amb escenes de l'Odissea, el Rapte d'Europa i les Tres Gràcies, i la presència de minotaures, faunes, centaures i sirenesL'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) feu diverses estades a la nostra comarca que, d'entre altres fruits, donaren com a resultat la publicació l'any 1927 de la seva Historia y Arquitectura del monasterio de Poblet. Dels seus viatges per la Catalunya Nova es conserva una llibreta on s'hi enregistra la visita que entre el 3 i el 5 d'abril de 1893 realitzà a diversos llocs de la Conca de Barberà, l'Urgell i la Segarra, i concretament a Montblanc, Solivella i Santa Coloma de Queralt. De tots tres l'arquitecte en prengué les corresponents notes que palesen la conservació encara en aquest any d'una part important del patrimoni cultural de la comarca.

Mitologia grecollatina a les obres del pintor Maties Palau Ferré : minotaures, sirenes i escultures clàssiques / Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 39 (2021) , p. 205-220 : il. (Història de l'art) 
Número Homenatge a Josep M. Vallès Martí i a Ismael Porta Balanyà.

Els elements mitològics provinents de la cultura grecollatina formen part de l'imaginari artístic del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), de qui el 2021 se celebra el centenari del seu naixement en una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. Així aquest estudi és una primera aproximació que ens ofereix una panoràmica de les obres de temàtica mitològica que l'artista va crear al llarg de la seva trajectòria, amb escenes de l'Odissea, el Rapte d'Europa i les Tres Gràcies, i la presència de minotaures, faunes, centaures i sirenes.

Aproximació a la personalitat artística de Bernat de Montllé i Renard Fonoll (segle XIV) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 255-286 : il. (Història de l'Art) 
Notes. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

Es defineix l'estil i obres d'un escultor català, Bernat de Montllé, actiu a la Conca de Barberà, l'Alt Camp, l'Urgell i el Tarragonès i es planteja el seu aprenentatge en el taller del mestre. anglès Renard Fonoll, del qui també s'analitza el seu estil i es proposa catàleg.

El Palau dels Cervelló, Senyors de Vallespinosa, a Montblanc (ss XIV-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 298-306 : il. (Història de l'Art) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

S'identifica la possessió d'un antic palau pertanyent al gòtic civil situat a la plaça Major de Montblanc, des de la darreria del segle XIV fins al final del segle XVI, originàriament propietat de la família Cervelló, senyors del castell de Vallespinosa.

Unitat de mesura i proporcions a la façana de l'Ajuntament de Falset. Història i geometria / Josep Llop i Tous
Llop i Tous, Josep


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 298-306 : il. (Història de l'Art) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

A l'hora d'estudiar un fet urbà pretèrit, com ara la forma d'un teixit residencial, una trama viària, un monument o la seva situació, és habitual recórrer als arxius per tal de trobar documents que s'hi refereixin i ajudin a explicar-lo. En canvi, és un exercici poc freqüent considerar també el propi objecte d'estudi com un document d'arxiu i llegir-lo com a tal. El propòsit d'aquest treball és la lectura de la façana de l'ajuntament de Falset des de dues perspectives: la de les proporcions geomètriques que governen la seva composició bàsica i també la unitat de mesura utilitzada en el replanteig de l'obra. Tal com he mostrat en altres treballs, tots dos paràmetres poden proporcionar dades força interessants. Tanmateix, la posició de l'edifici en relació a la trama urbana ajuda a explicar les circumstàncies de l'època de la seva construcció i la forma de la plaça de la Quartera.

Impediments per construir esglésies parroquials al s. XVIII: el cas Pira (Conca de Barberà) / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 307-312 : il. (Història de l'Art) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

A molts dels pobles catalans del segle XVIII se'ls feia necessari construir una nova església parroquial degut al mal estat constructiu que presentava. A Pira, els feligresos, la casa del comú i la cúria eclesiàstica eren conscients que calia renovar el temple ja que era un veritable perill. Però una cosa era veure la necessitat de construir-la i l'altra assumir la capacitat d'hipotecar la collita, les rendes i el seu treball durant anys. Aquí es presenten alguns dels impediments que frenarien aquella obra i que es repetien arreu del Principat català barroc. La nova església arribaria el 1865.

Dues obres escultòriques de Frederic Marés al Monestir de Santa Maria de Poblet (1952-1958) / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 313-316 : il. (Història de l'art) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest estudi donem a conèixer dues obres escultòriques de temàtica religiosa, de Frederic Marès, escultures que passen desapercebudes davant de la seva obra més important. i coneguda realitzada al Monestir de Poblet, la reconstrucció i restauració de les tombes reials.

Respecte a l'origen de l'ermita dels Torrents, de Vimbodí, i una imatge atribuïble a l'escultor Jordi de Déu (segle XIV) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 38 (2020) , p. 215-228 (Història de l'art) 
Número Homenatge a Josep M. Porta i Balanyà i a Sofia Mata de la Cruz.

S'aporta documentació inèdita que permet fixar a l'inici del tercer segle l'antiguitat de l'ermita de Santa Maria dels Torrents de Vimbodí, proposant un possible origen vers la darreria del segle XII. Una imatge conservada en una fornícula existent damunt la porta principal de l'ermita s'atribueix al mestratge de Jordi de Déu.